Fredor, intensitat, monotonia, ambient enrarit a la classe del nivell D de català. Portem tres mesos de curs i encara no he parlat ni amb la meitat de la classe. Ja és ben estrany!
Tant l'Elisenda com jo no ho veiem normal. Ella ha fet molts cursos d'idiomes i diu que sempre hi ha fet amics, coneguts o saludats. Busquem una explicació lògica: potser tots formen part d'una secta i hi ha una conspiració contra mi. No, aquesta explicació és il·lògica, irrisòria, absurda.
La meva companya de classe, la Duli, diu que no hi ha comunicació perquè manquen els cinc o deu minutets de la pausa. Crec que simplement és un problema de plantejament del curs, massa orientat només a superar l'examen del nivell D i no a fer coneixences i a passar-nos-ho bé a l'aula.
El primer dia de curs ja van passar coses sorprenents. Jo vaig arribar cinc minuts tard a l'aula i el primer que vaig veure va ser la professora apuntant les parts de l'examen. Vaig pensar que la tia era una borde. A més, tampoc em va agradar el seu aspecte progre catalanista d'iniciativa amb extensió de cabell poc afavoridora.
Per adobar-ho, la professora va parlar de la Junta de català. Jo vaig preguntar-li a quina junta es referia. Ella, tota estranyada, va contestar-me: "que no sou d'eixe món?"
Ara, després de tres mesos, la meva percepció negativa de la professora ha canviat radicalment i de fet, ella és amb qui he parlat més.
El primer dia de curs ja van passar coses sorprenents. Jo vaig arribar cinc minuts tard a l'aula i el primer que vaig veure va ser la professora apuntant les parts de l'examen. Vaig pensar que la tia era una borde. A més, tampoc em va agradar el seu aspecte progre catalanista d'iniciativa amb extensió de cabell poc afavoridora.
Per adobar-ho, la professora va parlar de la Junta de català. Jo vaig preguntar-li a quina junta es referia. Ella, tota estranyada, va contestar-me: "que no sou d'eixe món?"
Ara, després de tres mesos, la meva percepció negativa de la professora ha canviat radicalment i de fet, ella és amb qui he parlat més.
Potser us esteu preguntant quin cony de gent hi ha a la classe de català. Doncs hi ha una vintena d'alumnes dels quals destaco els que donen més joc.
Podem dividir l'aula en tres parts. Jo estic a la part dreta, darrera del Marc, un noi invident, i davant de dues noies una mica neuròtiques. Al final de la part dreta hi ha el chistós de la classe, el Cèsar, un tio que no para de fer comentaris estúpids i que a sobre és funcionari (fill de p...).
Anem al centre de la classe. Davant de tot una parella gran força aplicada. Darrera i just a la meva esquerra, les dues amiguetes, la Pat i la Montse, per qui la professora dedica molta atenció. Més enrere hi ha el Jose, un advocat que ens aclareix els dubtes jurídics.
Podem dividir l'aula en tres parts. Jo estic a la part dreta, darrera del Marc, un noi invident, i davant de dues noies una mica neuròtiques. Al final de la part dreta hi ha el chistós de la classe, el Cèsar, un tio que no para de fer comentaris estúpids i que a sobre és funcionari (fill de p...).
Anem al centre de la classe. Davant de tot una parella gran força aplicada. Darrera i just a la meva esquerra, les dues amiguetes, la Pat i la Montse, per qui la professora dedica molta atenció. Més enrere hi ha el Jose, un advocat que ens aclareix els dubtes jurídics.
La part esquerra de l'aula és "la dimensió desconeguda". Hi ha la gent amb qui no he creuat ni una sola mirada. Ah, no vull oblidar-me dels alumnes no catalans: hi ha una valenciana molt simpàtica, un suís amb accent francès i una sevillana encantadora.
Tot plegat em porta a una conclusió. En aquest país estem massa preocupats pels exàmens i sobretot pels títols que enriqueixen els currículums. Per això fem cursos com el que us he explicat, perquè només ens preocupa la nota final de l'examen. El més trist és que no aprofitem un curs d'idiomes per a comunicar-nos, per aprendre dels altres, per debatre sobre mil i una coses. Potser muntaré una plataforma per recuperar les tertúlies dels cafès.
