De quina substitució estem parlant?

Esparverat pel que ens ve al damunt. This is the end... Intel·ligència artificial all the time, però això què és?

Es fa servir la paraula substitució per diverses qüestions. Per una banda es refereix al procés (dirigit o no) de canviar la fesomia europea. És a dir, que la població d'Europa està sent engollida per un allau migratori procedent de l'Àfrica.

Després està la qüestió de la Intel·ligència artificial. És un tema trascendent. En aquest cas es tracta de la substitució de l'ésser humà per la màquina. Penso constantment en la peli Blade Runner i els famosos replicants. Anem cap aquí? És veritat que hi ha una elit perversa que ha planificat el final de la humanitat? 

Finalment, canviant radicalment de tema, anem als resultats de l'informe PISA sobre l'educació. A dia d'avui crec que només hi ha una solució: rebel:lar-se contra les putes competències i derogar la maleïda llei del PSOE. És inadmissible suspendre i passar, tal com escrivia el periodista Xavier Bosch el 18/11/2021 en un article memorable i plenament vigent publicat al diari Ara. Val la pena reproduir-lo i reflexionar... Siusplau que torni el seny i el coneixement.

Suspendre i passar

No m’agrada pertànyer a un lloc –digues-li país, digues-li estat– que juga amb l’educació com si fos el joc de l’oca. Segons com, vas endavant; segons com, tornes enrere, amb el risc de caure al pou. I el més greu és que tot sembla fruit de l’atzar. O, pitjor encara, del criteri de qui mana en cada moment. En les decisions polítiques sobre educació, tantes i tan canviants, no sembla mai que hi hagi ciència sòlida al darrere. El criteri és a la babalà, el si l’encerto l’endevino de la moda del moment i el populisme d’agradar als que intueixes que són els teus votants. Aquesta setmana ha transcendit que repetir curs serà, a partir d’ara, una cosa molt poc freqüent. El reial decret d’avaluació, aprovat aquest dimarts pel govern d’Espanya, ha eliminat els exàmens de recuperació –de juny o setembre– i pretén impulsar una nova cultura en què els exàmens no siguin l’única forma d’avaluar. Ras i curt, que els alumnes de batxillerat podran graduar-se i presentar-se a la selectivitat amb una assignatura suspesa. A l’ESO podràs tirar endavant encara que vagis ben peix de més d’una matèria. De fet, passarà a la història el límit dels tres insuficients i ja podràs passar curs sense límit d’assignatures suspeses. Això sí, ho decidirà el claustre de professors en funció del seu bon nas i de l’avaluació continuada. Al batxillerat, amb la nova llei, s’admetran dos suspensos a primer. I embolica que fa fort. A aquest pas, cada vegada caldran menys colzes, cada cop hi haurà menys esforç, cada dia se sabrà menys de res i, això sí, els nostres adolescents tindran més temps per formar-se a través del TikTok. Si la solució per evitar el fracàs escolar és abaixar el llistó i exigir menys, obriu la porta, que baixo. Això sí, els nois que no pateixin. I, sobretot, que els Reis d’Orient els portin tot el que han demanat a la carta... si amb tantes faltes d’ortografia els patges poden entendre què han escrit.

2023: ASSOLIR L'OBJECTIU PRINCIPAL.

Ganes de riure i de plorar. Em sento dona, em sento home, em sento planta, em sento marieta, no siento las piernas... Un dels objectius immediats hauria de ser liquidar tota la política de partits existents. Tota sense cap excepció, perquè aquesta és la nosa més gran, és la càrrega que ens hem de treure de sobre.

Només tinc clar que cal lluitar per ells (Paul, Estel, Elisenda). La paraula clau és aguantar. Aguantar les putades del Mohamed, les cabronades de l'Ali, la sobrecàrrega que ens imposa el Ministerio, el Departament d'Educació i su puta madre.

Noto que començo l'any amb un to brusc, agressiu, un xic violent; però és que m'ha tocat dormir en una merda de matalàs inflable i quasi no he pogut aclucar els ulls. "Seamos optimistas", deia Pepe Isbert des del balcó de l'ajuntament a Bienvenido Mr. Marshall. D'aquí pocs mesos se sabrà el resultat del concurs de mèrits i tantdebó pugui assolir l'objectiu principal. Després... a viure la vida.

Aquests dies de vacances he revisat una peli necessària, de llagrimeta, amb una història emotiva al voltant de les relacions humanes: FRIED GREEN TOMATOES. ¿Com és que sempre m'han interessat les pelis i sèries que transcorren al sud dels EE.UU? La peli està ambientada a l'estat d'Alabama i alterna dues èpoques (els anys 30 i els 90 del segle XX). Irradia una emotivitat intensa, sempre des d'una mirada femenina, una buddy movie centrada en dues parelles de dones que es troben i connecten profundament, més enllà de l'amistat. Molt recomanable inclús per les tortuoses classes de l'ESO.

CAP ESTAT ENS FARÀ LLIURES

Metedlos a todos (sin excepción) en un jumbo 747, transportadlos hasta la mitad del océano y arrojadlos al agua. Que sean todos pasto de tiburones, que agonizen devorados por todas las alimañas marinas. Es posible vivir sin estos chupasangres, inútiles e irresponsables. No los necesitamos para nada porque solo crean DISCORDIA. 

(Deseo libertario en un mes de enero agitado y revuelto por Filomena. Después de unas fiestas navideñas silenciosas, sin diálogos de sobremesa, mucho cine, con dolor muscular, tensión, semiconfinados y sin sexo).

NO ENTIENDO NADA

Me cago en el coronavirus y en su puta madre. ¿Qué pasa? ¿Qué hacemos aquí? Lo primero que pensé fue: esto es surrealista, una situación onírica, quizás una pesadilla. Pienso en imágenes dalinianas, en letras de canciones de Jaume Sisa, en La cabina de Antonio Mercero (José Luis López Vázquez y Agustín González preguntándose "¿Qué hacemos aquí?"o "¿Por qué estamos aquí?" camino del matadero).

Enclaustrados, encerrados en casa, arresto domiciliario. Vivimos en medio de la mierda cotidiana: la casa sucia, las noticias tóxicas, la contaminación ambiental, los gritos de las criaturas, yo en pijama a las cinco de la tarde...

Nos preguntamos cuándo, dónde y cómo empezó el virus. Que si animales, esa región de China, unos deportistas norteamericanos, la enésima putada de George Soros...

Y luego están las consecuencias económicas y sociales. Ya estamos en plena crisis: aumento del paro, PIMES a punto de cerrar por falta de ingresos, autónomos desamparados. Por si fuera poco, el gobierno anuncia que lo peor aún está por venir y el chiflado de Torra aprovecha para fomentar discordia de muy mal gusto.

Hoy habla el rey Felipe VI: a ver qué nos cuenta...

¿Per què diem sempre antifeixisme i no diem mai anticomunisme?

Estic explicant la revolució russa al meu alumnat de 4rt d'ESO. Me llena de orgullo y satisfacción, que deia aquell, poder explicar-los la veritat de la història. Una veritat sovint amagada, silenciada, manipulada o mig explicada.

Després de la resolució del Parlament de la Unió Europea, per la qual es condemnen tots els règims comunistes patits durant el segle XX a Europa, ara, per fi, la veritat històrica serà coneguda per l'opinió pública. Aquesta resolució de 18 de setembre de 2019 també recorda la connivència o entesa secreta que hi va haver entre el nazisme i el comunisme.

Cal parlar més del gulag soviètic, però també de la txeca espanyola, dels jemers rojos cambotjans, del maoisme xinès, del castrisme cubà, del terror de Corea del Nord o de l'Alemanya comunista que per exemple surt a la peli La vida dels altres. Una peli de Hollywood ajudaria molt a difondre aquest mal del segle XX.

Una última reflexió: molts dels que s'omplen la boca amb l'antifeixisme simpatitzen amb el comunisme, és a dir, una altra ideologia diabòlica i enemiga de la llibertat, especialitzada en crear misèria i infelicitat. Que vagin recapacitant els de la Memòria Històrica al nostre país.

CONCLUSIÓ: JA POTS DIR SIN TAPUJOS QUE ETS ANTICOMUNISTA, JA ESTÀ ACCEPTAT, JA NO ÉS POLÍTICAMENT INCORRECTE. 

FES COM FERNANDO ARRABAL, ELL JA HO DEIA ALS ANYS 80 AMB DOS COLLONS!