Vivir es fácil con los ojos cerrados... y con los ojos abiertos. La pel·lícula de David Trueba és una aventura per l'Espanya profunda, una invitació a perseguir els somnis, a arriscar-se, a rebelar-se i a lluitar.
El somni de l'Antonio (grandiós Javier Cámara) és trobar John Lennon a Almeria, mentre aquest últim està rodant How I won the war? (Com vaig guanyar la guerra?). L'Antonio és un professor d'anglès que utilitza un mètode basat en les lletres de les cançons dels Beatles. És un professor diferent perquè no utilitza el càstig corporal. També és un admirador del poeta Machado i és ple de sensibilitat, generositat i bonhomia.
L'Antonio té un punt en comú amb la Belén (Natalia de Molina) i el Juanjo (Francesc Colomer), els dos joves fugitius que troba camí d'Almeria: tots tres són víctimes de la incomprensió. El professor, incomprès perquè fa servir uns mètodes d'ensenyament avançats; la Belén, incompresa perquè vol decidir lliurement sobre el seu cos; el Juanjo, incomprès perquè vol dur els cabells llargs.
Aquesta road movie espanyola també compta amb la presència de cares conegudes (Jorge Sanz i Ariadna Gil fent de pares del Juanjo) i un inspirat Ramon Fontseré portant una guingueta de platja. I d'altra banda, un grapat de cares desconegudes però molt reals a l'Espanya de 1966 (l'hostaler, l'acomodador, els clients de la guingueta).
En resum, una pel·lícula farcida de diàlegs brillants i de tocs d'humor (no us perdeu el moment tomaqueres aixafades), així com de qüestions vigents: els mètodes educatius, l'avortament, les cançons dels Beatles o la recerca d'un mateix.
Fitxa del film.
Direcció i guió: David Trueba
Fotografia: Daniel Vilar
Música: Pat Matheny
Intèrprets: Javier Cámara, Francesc Colomer, Ramón Fontseré, Natalia de Molina, Jorge Sanz
Duració: 108 minuts
Penso el mateix, es una gran pel·lícula, feta amb molt de gust, uns diàlegs i personatges molt travats i un argument ben senzill però ple d'emocions. Vaig passar una molt bona estona, vaig sortir del cine amb un somriure a la boca.
ResponElimina