EL FUTBOL ES ASI

Alguna vegada us heu preguntat què fan els futbolistes durant la mitja part dels partits?

Això és Crackovia i Polonia vint anys abans però amb més mala llet. Una sàtira del nacionalculerisme, bon teatre (quin buit han deixat Els Joglars a Catalunya), ridiculització del futbol (al qual se li dóna tanta importància avui en dia), Gurruchaga vestit de pubilla i per si mancava quelcom el gran Tommy N'kono fent de la Moreneta. Brutal!!

RUBIANES SOLAMENTE

Tres anys sense Pepe Rubianes. Tres anys sense un artista irrepetible, inimitable, insuperable.
Rubianes és un dels meus ídols, no només pel seu talent artístic, sinó també pel seu caràcter. Va ser valent, atrevit i sobretot lliure.

Ell sabia que els seus comentaris i les seves opinions podien molestar; però tant se li'n fotia. Només faltaria que no poguéssim expressar-nos lliurement! Ell ho feia des de l'esquerra, era un esquerranós empedreït. Altres, que són dretans o liberals, també s'expressen amb la mateixa passió i en canvi se'ls posa de volta i mitja. Aquest és un dels dèficits democràtics del nostre país i és una llàstima.

Tornem al Pepe. A part de la seva rauxa dins i fora de l'escenari teatral, també era un fumador militant i un solter sense remei. Mai vaig entendre la seva atracció per l'Àfrica negra. Tot plegat el feia únic.

No puc resistir la temptació de preguntar-me què diria del moment actual. Ell ens va deixar quan tot just començava la maleïda crisi. ¿Què opinaria de Urdangarín, de Rajoy, de Mas, de Millet, de Camps, de les retallades, dels banquers, dels mercats financers, del deute dels Estats i dels ajustos?

Pepe Rubianes, genio y figura, et trobo molt a faltar.