Avui en dia no valorem el silenci, hi ha un menyspreu generalitzat envers el silenci. Per tant, les persones silencioses, taciturnes i de poques paraules estan escassament valorades per la societat. Se'ls titlla d'avorrits i fins i tot de mal educats. ¡Craso error!
Sovint omplim els silencis absurdament. Preferim parlar del temps abans que quedar-nos callats, com per exemple a l'ascensor. I això passa perquè davant de la gent ens incomoda el silenci.
Us explicaré la meva experiència al voltant d'aquest tema. Conec dos casos oposats, dues persones radicalment diferents. L'una, la veïna d'abans, una persona silenciosa, que quan et veu quasi no parla. L'admiro. És una persona educadíssima, cívica, ho demostrà amb escreix quan érem veïns (mai feia soroll). L'altre cas, la vigilant que he de suportar a la feina, una mal educada, cridanera, mal follada, mal girbada, pesada, mal parlada, que omple els silencis grollerament. No sap estar-se callada, això sí que és mala educació!
Les persones silencioses també solen tenir una gran vida interior, són reflexives, pensen el que diuen, són analítiques. En canvi, les que parlen pels descosits tenen moltes més possibilitats de cagar-la i de fer el ridícul.
