Només tinc clar que cal lluitar per ells (Paul, Estel, Elisenda). La paraula clau és aguantar. Aguantar les putades del Mohamed, les cabronades de l'Ali, la sobrecàrrega que ens imposa el Ministerio, el Departament d'Educació i su puta madre.
Noto que començo l'any amb un to brusc, agressiu, un xic violent; però és que m'ha tocat dormir en una merda de matalàs inflable i quasi no he pogut aclucar els ulls. "Seamos optimistas", deia Pepe Isbert des del balcó de l'ajuntament a Bienvenido Mr. Marshall. D'aquí pocs mesos se sabrà el resultat del concurs de mèrits i tantdebó pugui assolir l'objectiu principal. Després... a viure la vida.
Aquests dies de vacances he revisat una peli necessària, de llagrimeta, amb una història emotiva al voltant de les relacions humanes: FRIED GREEN TOMATOES. ¿Com és que sempre m'han interessat les pelis i sèries que transcorren al sud dels EE.UU? La peli està ambientada a l'estat d'Alabama i alterna dues èpoques (els anys 30 i els 90 del segle XX). Irradia una emotivitat intensa, sempre des d'una mirada femenina, una buddy movie centrada en dues parelles de dones que es troben i connecten profundament, més enllà de l'amistat. Molt recomanable inclús per les tortuoses classes de l'ESO.
