Confiança en un mateix i confiança en els altres. Sense confiança en un mateix no es podrien aconseguir la majoria de les coses. Hem de creure en les nostres possibilitats, perquè tots som capaços, tots tenim talent, tots valem, tots servim. Només cal que cadascú trobi el seu camí.
Si no confiessin en nosaltres no podríem treballar per compte aliena, no ens concedirien cap prèstec, ni tan sols tindríem cap amic.
I també necessitem confiar en els altres: el nostre advocat, el nostre gestor, el botiguer del barri, el proveïdor del nostre negoci, els nostres clients de tota la vida, la dona de fer feines que ve a casa, la cuidadora dels nostres avis, els professors dels nostres fills, els nostres polítics...
Els sentim cada dia. N'hi ha que es repeteixen contínuament: el dret a decidir i la necessitat de celebrar la consulta. Tant el dret a decidir com la consulta són dos eufemismes per no dir independència.
El mot treballador aplicat a la classe social homònima també s'ha convertit en un eufemisme d'assalariat. Em molesta que a un petit empresari o a un autònom no li diguin mai treballador, quan aquest últim ha arriscat un capital i el que és millor, molts cops està generant llocs de treball.
La paraula lluitador és un eufemisme semblant a treballador. Hom relaciona el lluitador polític i social a les esquerres i darrerament a l'independentisme. No hi ha mai lluitadors de dretes, de centre, reformistes ni federalistes.
Finalment hi ha un altre eufemisme una mica gastat que ha substituït una paraula utilitzada fins i tot al Quixot: diuen una professional per no dir una puta. Vés per on!
