Durant uns mesos vaig explicar un quadre de Joan Pere Viladecans titulat Biografia, on hi ha una representació dels cinc sentits: vista, oïda, olfacte, tacte i gust. És una sort poder gaudir dels cinc sentits, hauríem de pensar-ho cada dia quan ens llevem.
Reflexionem una mica. Gràcies als cinc sentits la nostra existència és millor i més suportable, perquè hi ha una relació entre els sentits i les arts. La vista ens permet gaudir de la pintura, de l'escultura, de l'arquitectura i del cinema; l'oïda ens permet escoltar la música; el gust i l'olfacte ens permeten gaudir de la gastronomia, l'art del bon menjar. I el tacte és una font inesgotable de plaer...
També hi ha una relació entre sentits i sentiments. Per exemple, escoltar música et pot animar, et pot alegrar, et pot entristir, et pot provocar melangia o et pot posar nostàlgic. Precisament de les emocions, les sensacions i les passions musicals en parla el divulgador musical Ramon Gener al seu llibre Si Beethoven pogués escoltar-me. Una obra literària plena de vitalisme, d'erudició musical i amb cites de personatges molt variats.
I un últim pensament dirigit als efectes nocius que solen tenir les obsessions: la lectura, com en el cas del Quixot, o tornant al llibre de Ramon Gener, l'obsessió de Schumann pel piano. Per tant, gaudim de tot sense que ens perjudiqui.
I un últim pensament dirigit als efectes nocius que solen tenir les obsessions: la lectura, com en el cas del Quixot, o tornant al llibre de Ramon Gener, l'obsessió de Schumann pel piano. Per tant, gaudim de tot sense que ens perjudiqui.
