Avui celebrem la Diada de Catalunya. Enguany arriba marcada per la Via Catalana, una iniciativa promoguda per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). La Via Catalana o Cadena Humana per la independència és un gest que fa pensar en conceptes com solidaritat, germanor, fer xarxa, proximitat, complicitat, treball en equip.
La imatge, de ben segur, serà impactant. Però més enllà de l'estètica, de la forma, el que ens importa és el fons de la qüestió. La Cadena reivindica la independència de Catalunya o l'estat propi (en llenguatge convergent).
En els darrers dies hem sentit de tot. Hi ha partits polítics que hi participen, d'altres que donen llibertat als seus militants per a participar-hi i d'altres que no hi participen. Alguns d'aquests partits, entitats o institucions han demanat que hi hagi una gran participació i han insistit que la Cadena està oberta a tothom.
Però com es pot aconseguir una participació total, absoluta, completa, unànim, massiva, insòlita, abassegadora, espaterrant? Doncs podem buscar un objectiu encara més engrescador que la independència i/o el dret a decidir. Vies alternatives: la Cadena pel dret a viure bé, la Cadena pel dret a viure millor, la Cadena pel dret a ser feliç, la Cadena pel dret a digerir tres vegades al dia, la Cadena pel dret a tenir una vida sexual satisfactòria.
Perquè no ens engayem. Això és el que vol tothom. Tant els independentistes com els no independentistes, tant els de ciències com els de lletres, tant els de dretes com els d'esquerres, tant els del Bar$a com els del Madriz, tant els heterosexuals com els homosexuals, tant els verdians com els wagnerians, tant els vegetarians com els carnívors, tant els abstemis com els cervesers, tant els fans dels Beatles com els dels Stones, tant els de Zara com els de Mango, tant els artistes figuratius com els abstractes, tant els lectors de Pla com els d'Espriu, tant els oients del Basté com els de la Terribas, tant els creients com els ateus, tant els de Blackberry com els d'I Phone, tant els d'Apple com els de Microsoft, tant els taurins com els antitaurins, tant els admiradors de Serrat com els de Llach, tant els del sud com els del nord.
Bona Diada i visca Catalunya!
