Sembla que Catalunya aviat serà independent. És necessari que el President Mas es posicioni definitivament i que comenci a fer pedagogia. Si vol un Estat propi, que ho digui. I si no, que també ho digui.
Miquel Calzada, Mikimoto, va declarar fa temps que "ja hem de pensar en l'endemà de la independència". Per mi, això és fonamental. És a dir, tenir clar quin país volem.
Convergència i Unió, suposadament, seguirà sent el partit hegemònic i per tant, l'encarregat de prendre decisions trascendentals: hi haurà exèrcit?, hi haurà ambaixades per tot el món?, què passarà amb l'organització territorial, l'educació, la sanitat, el treball, la immigració, la cultura? I sobretot, com s'utilitzaran els famosos 16.000 milions d'euros que volen cada any?
El pactisme català serà imprescindible, perquè s'hauran de
posar d'acord moltes sensibiltats polítiques, inclús dins de
l'independentisme: la CUP aposta pel socialisme (!) i la resta de
partits (ERC, Reagrupament i Solidaritat) encara no ho sabem. Pel que fa
als no independentistes (Iniciativa, PSC, PP, Ciutadans, PxC), tampoc
sabem quin paper jugaran a la nova República de Catalunya.
Molts com jo, allunyats de l'independentisme, potser ens hi aproparíem si escoltéssim propostes clares, concretes, ambicioses, com per exemple assolir la PLENA OCUPACIÓ DE TOTS ELS CATALANS. Aquesta seria la república ideal, tal com cantava Sisa fa molts anys.
Bona Diada per a tots!
