Durant els darrers mesos de 1976, en aquest país es va viure el dilema RUPTURA/ REFORMA. Havíem deixat enrere una llarga dictadura i s'havien de posar les bases de la democràcia. Aquesta època és coneguda com la Transició.
Si ens fixem en el cas català, entre els rupturistes d'aquell temps hi havia el gruix de l'oposició antifranquista. Estava agrupada dins d'aquella plataforma anomenada Assemblea de Catalunya, integrada per moltes tendències polítiques (els comunistes del PSUC, socialistes, nacionalistes). Per la seva part, el bàndol reformista comptava amb els moderats del franquisme reconvertits en demòcrates, com Carles Sentís o Juan Antonio Samaranch. Finalment hi va haver un pacte d'estat que va desembocar en el Pacte Constitucional de 1978.
Els darrers mesos de 2013, enmig d'un indefinit procès sobiranista comandat per Artur Mas, es perfila una altra transició amb la presència de rupturistes i de reformistes. Ara els rupturistes volen la independència i els reformistes volen un estat federal, confederal o simplement autonòmic. Els rupturistes actuals són CDC, ERC, CUP i la nova Assemblea (Nacional) Catalana, mentre que els reformistes del present són UDC, PSC, IC, PP i Ciutadans.
Ja diuen que la Història és cíclica. Torna el dilema RUPTURA/ REFORMA. Potser la gran diferència és que abans els dos bàndols volien arribar a un lloc similar, un escenari de convivència democràtica. I ara, en canvi, els dos bàndols aspiren a models d'estat molt diferents (estat independent, estat federal, estat confederal o estat autonòmic).
Esperem que tot plegat es resolgui amb un nou pacte més satisfactori per a Catalunya.
