Transformar la negativitat en energia positiva. Apropar posicions. Sumar esforços. Construir. Avançar. Tot això és necessari perquè una societat, un país o un estat progressi, perquè hi hagi BENESTAR.
Cal parlar. No només al Parlament, que s'ha convertit en una cambra de debat o de tertúlia més pròpia del circ televisiu, sinó sobretot asseguts en una taula de negociacions.
Cal evitar els frontismes. Si repassem la història recent veurem on ens van dur. Aquí hi ha un objectiu comú: tant els del SÍ com els del NO volen viure bé i si és possible millor. La gent planera, els ciutadans corrents, el POBLE vol tranquil·litat i bons aliments.
La majoria som RADICALMENT ASSENYATS I ARRAUXADAMENT PACÍFICS. Els polítics amb responsabilitat de govern han de seguir l'exemple de la majoria social, on hi són tant els del SÍ com els del NO. Han de negociar fent concessions mútues, per tal d'aconseguir el pacte o l'acord que pugui satisfer les necessitats de l'esmentada MAJORIA SOCIAL.
