Moltes vegades hem sentit a dir que la pitjor guerra és la guerra civil. Un conflicte entre els habitants del mateix país, que es coneixen massa bé. Inclús pot arribar a ser una guerra fratricida, sí, una guerra entre germans o familiars.
Molts països del món han patit conflictes semblants des de l'Antiguitat: la República romana (Cèsar vs. Pompeu entre el 49-45 a. C.); els EE.UU. a l'anomenada Guerra de Secessió (1861-1865), que va enfrontar el Nord industrialitzat amb el Sud agrícola i esclavista; Rússia després de la Revolució boltxevic del 1917; Xina (1927-1950), que va patir la guerra entre els comunistes de Mao i els nacionalistes de Chiang; els Balcans (1991-1995); Ruanda el 1994 i últimament la guerra de Líbia, que va acabar amb Gadafi.
Avui, 18 de juliol, recordem l'inici de la guerra
espanyola del 36. Crec que no l'hem d'oblidar mai, però sobretot m'agradaria que
es tanquessin definitivament les ferides d'aquella tragèdia.
Avui també escoltem i veiem com els tancs circulen per Damasc, la capital de Síria, un país que s'està dessagnant des de fa setze mesos per culpa de Bashar Al-Assad.
