Etiquetes

dissabte, 25 d’agost del 2012

Las injusticias se pagan cada vez más caras


Las últimas horas hemos visto y oído cómo un hombre ha disparado delante del Empire State Buiding de Nueva York. El asesino ha matado a su exjefa por haberle despedido un año atrás y ha provocado su propia muerte y nueve heridos por disparos de la polícia.

La reacción habitual del ciudadano corriente ante este tipo de noticias es: "se trata de un loco". Pero si después este mismo ciudadano corriente escucha que el agresor tenía 53 años, entonces añade: "quizás estaba desesperado". Y si además este ciudadano reflexiona un poco, puede llegar a decir: "quien sabe qué haría yo en su lugar".

El suceso de Nueva York recuerda al crimen de Santaló, ocurrido el 9 de febrero de 2009 en Barcelona. Aquel día Manuel Moreno ordenó el asesinato de su superior, Félix Martínez Touriño, exdirector del Centro de Convenciones Internacionales de Barcelona (CCIB), porque iba a despedirle.

Muchas veces apelamos al tópico de la condición humana para justificar o mejor dicho, entender, estos sucesos. Y más ahora, con la crisis brutal, la carestía de la vida y el miedo a perder el trabajo.

Desgraciadamente, muchos jefes siguen tratando mal a empleados que se entregan y lo dan todo por la empresa. Por favor: más respeto, más empatía y más humanidad con los buenos empleados por parte de muchos jefes. Así, probablemente, evitaremos más sucesos luctuosos como los de Nueva York y Barcelona.


dijous, 9 d’agost del 2012

L'any que ve serà millor


Em demanen que escrigui una entrada més alegre. Ja ho deia el gran Pepe Isbert a Bienvenido Mister Marshall: "¡Seamos optimistas!" 

La Neus Bernaus, l'Alba Florejachs, la Mireia Pàmies i la Vanessa Segura, malgrat els temps que corren, també ens conviden a l'optimisme. Les quatre actrius de la Sala Villarroel em van enlluernar el passat 29 de juliol al Monumental de Mataró. Crec que va ser el primer cop que una comèdia de dones em feia riure.

L'any que ve serà millor no és la típica tòpica obra de teatre feminoide, ridícula i que bàsicament ataca els homes (estil T de teatre). Res de tot això. Jo hi vaig veure una reflexió sobre el moment actual. Es tracten molts temes: el sentit de l'existència, la dificultat per trobar feina en una societat competitiva, la publicitat enganyosa, el problema de la vivenda, les relacions humanes, la maternitat... Tot amb un ritme àgil, dinàmic i amb una bona dosi d'ironia.

Sobretot descataria el treball de l'Alba Florejachs, coneguda pels seus personatges a Polònia. Té fusta de gran actriu còmica i inclús dramàtica. Podria convertir-se en la Mary Santpere del segle XXI.

És d'agrair que enmig de tanta crisi i de tanta negativitat quotidiana, encara puguem refugiar-nos en els espectacles de La Cubana, de Joan Pera Capri o d'aquestes quatre noies i que ens facin riure una estona. 

Visca l'humor català!