2013: rampellut, esquerp i feixuc

NADAL, RES A CELEBRAR

El Nadal em toca els collons. No us repetiré el típic argument dels crítics: Nadal, festa consumista. No, jo vaig més enllà. Aquesta festa ja no té cap sentit. Però si cada cop hi ha menys cristians!

Hi ha molts elements que em repugnen. Primer, els maleïts dinars o sopars d'empresa, on has de veure a la gent que veus cada dia i representa que tothom està de bon rotllo, almenys unes hores...

Després hi ha un tema feixuc: fer regals a família, amics, coneguts, saludats o companys de feina (amic invisible). I si no saps què cony regalar?

Bé, ja som al dia 24 a la nit: primera trobada familiar. Sort que és un sopar i per tant, la duració és limitada (quatre hores com a màxim). A l'endemà, dinar de Nadal i primera gran fartanera a base de rostit o carn d'olla i torrons, neules, polvorons...

Calla, que el 26 és Sant Esteve i potser toca veure les mateixes cares del 24 i del 25, i jalar, jalar i jalar fins l'extenuació! Ai que vomito de tants canelons!

Nit del dia 31. La nit més trista de l'any. S'acaba l'any, sóc un any més gran: PER QUÈ ESTEU CONTENTS, PER QUÈ TANTA ALEGRIA?? No ho entenc... A l'endemà, dinar d'any nou i l'enèsima fartanera. 

Del dia 1 al dia 6, als països desenvolupats, avançats i rics de l'hemisferi Nord (no al nostre, esclar), ja no estan per festes ni per òsties. Nosaltres, en canvi, seguim amb la ressaca, seguim vomitant a la taula, seguim comprant regals i seguim treballant a mig gas perquè no necessitem aixecar un país.

Que us vagi bé!