Nat avui fa 70 anys al Poble-sec, Joan Manuel Serrat és un artista sense fronteres, un gegant de la cultura dedicat a les lletres cantades i a les emocions.
Va entrar amb el número tretze al grup dels Setze Jutges, el grup de cantaires més destacat de la Nova Cançó catalana dels anys seixanta. Aviat va seduir a les noies, a les mares, a les tietes i a les àvies; als infants, als joves, als adults i als vells; als catalans de socarrel, als catalans nouvinguts (els altres catalans com deia Paco Candel) i finalment a la resta dels pobles hispànics. Ha actuat a mig món, on ha ofert un repertori variat i ple dèxits, des de Cançó de matinada, Paraules d'amor fins a Mediterráneo, passant per les cançons adaptades dels poetes (Machado, Miguel Hernández, Lorca). Canta en català, en castellà i si ho haguès fet en anglès ara seria més popular que Bob Dylan.
Intel·ligent, atractiu, valent i atrevit. Les seves cançons parlen d'històries de la vida que arriben a tothom. I sí, evidentment ha estat un artista compromès que va molestar al franquisme amb l'afer d'Eurovisió'68 i les declaracions contràries a la pena de mort, que ha opinat de molts temes i que encara continua fent camí.
Associat amb Joaquín Sabina des de fa temps, Serrat també és admirable perquè és una figura pública que ha sabut preservar la seva privacitat.
Serrat, per molts anys!
