Els indignats

Tots som dins del Moviment dels indignats. El Moviment no és de quatre arreplegats perroflautes antisistema extrema izquierda radical neohippies, sinó que és transversal. És el Moviment de la majoria, indignada per alguna raó o causa: pensionistes indignats per la pensió miserable, aturats de llarga durada, llicenciats indignats perquè cobren 800€ al mes, autònoms i PIMES indignades perquè no poden tirar endavant, funcionaris indignats pel sou retallat, metges i professors també indignats per les retallades en els SERVEIS SOCIALS BÀSICS D'UN PAÍS, malalts indignats perquè han d'esperar molt a ser atesos, desnonats de la vivenda injustament, mestresses de casa indignades per l'encariment de la cistella de la compra, indignats pel poder de la Banca, indignats pels privilegis dels polítics i dels sindicats, indignats per les sentències de l'Estatut i de la immersió lingüística a les escoles, indignats pels set anys de Zapatero, indignats pel futbol (l'opi del poble) i per la televisió escombraria, indignats perquè ETA encara no ha demanat PERDÓ pels seus crims...

Hi ha indignació perquè hi ha malestar. Hi ha malestar perquè l'estat del benestar sembla que està en perill.
Podrem passar de la indignació a la REGENERACIÓ del sistema capitalista liberal burgès parlamentari?

Els savis

Encenc la ràdio a quarts de nou del matí. És l'hora de la tertúlia d'actualitat. Les emissores de ràdio generalistes, les que tracten qualsevol tema, tenen un grup de persones molt qualificades, molt preparades per opinar de tot. Són els tertulians.

Escolteu-los atentament. Quina capacitat de síntesi, quina agilitat mental, quins reflexos, quines opinions més ben formades i sobretot, què desperts estan a aquestes hores!

El tertulià és un savi contemporani. No tothom hi pot arribar. Cal haver viscut molt, haver viatjat, haver escrit algun llibre, haver sortit força a la tele. I millor que no sigui un especialista de res, perquè com deia un professor meu "el especialista sabe mucho de un tema pero no sabe nada de todo lo demás".

Els savis radiofònics poden parlar-te de futbol, de política internacional, de les retallades del Govern català, de "Pà negre", de la cistella de la compra, de l'atur, del final d'ETA, del vulcà de les Canàries, del canvi climàtic... En saben de tot i em fan voltar el cap.

Jo preferiria que tornessin les tertúlies dels cafès abans que haver d'escoltar els savis de les tertúlies radiofòniques.

Visca la ràdio!

I ara què?

Veig un noi amb el diari "Ara" sota el braç. És un diari catalanista força recent i amb molts lectors. Sembla que ara toca la independència.

Però, per què ara hi ha aquest corrent d'opinió a Catalunya? Per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut? Per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre la immersió lingüística a les escoles?

No ens enganyem. La clau de la qüestió és el finançament de Catalunya. Hi ha una sensació creixent que Catalunya dóna molts diners i en rep pocs, per fer front a les infraestructures i els serveis socials que necessita.

Ara, jo em pregunto: de què va servir tant de temps invertit per arribar a un acord de finançament, el 2009? Realment és tan modèlic el sistema educatiu català, que té un índex altíssim de fracàs escolar? En una Catalunya independent, s'acabaran les retallades en Cultura, Ensenyament i Sanitat i sobretot, baixarà el número d'aturats?

Perquè si una Catalunya independent (i suposadament amb més recursos econòmics), no és capaç d'assegurar i de millorar el BENESTAR dels seus ciutadans, aleshores no cal tirar endavant l'Assemblea Nacional de Catalunya (hereva de les consultes sobre la independència del 2010), ni la "Transició Nacional" anunciada pel president Mas.

Visca Catalunya!