Sembla que Catalunya aviat serà independent. És necessari que el President Mas es posicioni definitivament i que comenci a fer pedagogia. Si vol un Estat propi, que ho digui. I si no, que també ho digui.
Miquel Calzada, Mikimoto, va declarar fa temps que "ja hem de pensar en l'endemà de la independència". Per mi, això és fonamental. És a dir, tenir clar quin país volem.
Convergència i Unió, suposadament, seguirà sent el partit hegemònic i per tant, l'encarregat de prendre decisions trascendentals: hi haurà exèrcit?, hi haurà ambaixades per tot el món?, què passarà amb l'organització territorial, l'educació, la sanitat, el treball, la immigració, la cultura? I sobretot, com s'utilitzaran els famosos 16.000 milions d'euros que volen cada any?
El pactisme català serà imprescindible, perquè s'hauran de
posar d'acord moltes sensibiltats polítiques, inclús dins de
l'independentisme: la CUP aposta pel socialisme (!) i la resta de
partits (ERC, Reagrupament i Solidaritat) encara no ho sabem. Pel que fa
als no independentistes (Iniciativa, PSC, PP, Ciutadans, PxC), tampoc
sabem quin paper jugaran a la nova República de Catalunya.
Molts com jo, allunyats de l'independentisme, potser ens hi aproparíem si escoltéssim propostes clares, concretes, ambicioses, com per exemple assolir la PLENA OCUPACIÓ DE TOTS ELS CATALANS. Aquesta seria la república ideal, tal com cantava Sisa fa molts anys.
Bona Diada per a tots!
Amic Marc, és lògic que apareguin totes aquestes qüestions, moltes de les respostes contrastades i justificades, les trobaras a les publicacions del Cercle Català de Negocis.
ResponEliminaDes d'un punt de vista empresarial i econòmic l'Estat Propi és el mecanisme per solucionar gran part de les problemàtiques que patim actualment. Entre moltes coses que tu comentes, cal posar l'accent a que desapareixi per sempre més l'espoliació fiscal asfixiant, uns 20.000 milions d'euros a l'any, equivalent a més del 50% del pressupost de la Generalitat de Catalunya o a més de 12.000 € per família de quatre membres per any.
No creus que això ja són bones notícies per pensar en una Catalunya rica i plena de llocs de treball?
En fi, nosaltres decidim i nosaltres sabem cap on volem anar i ho hem de dir ben fort i fer-nos sentir a tot arreu. Penso que o ara o mai, cal fer bé les coses, pensar-ho i planificar-ho tal i com molts, i de fa molt temps, ho estan fent.
Visca Catalunya Independent!!!
Per mi el millor estat és l'estat del benestar. A veure si dura molts anys...
ResponElimina