12 años de esclavitud

De tant en tant el cinema americà ens ensenya les vergonyes històriques del país. A Bailando con lobos va recordar l'extermini dels indis americans i a 12 años de esclavitud ha reflectit l'esclavitud dels negres afroamericans.

El film, basat en un cas real, recorda que el 1841 el ciutadà negre Solomon Northup (Chiwetel Ejiofor) va ser segrestat a Washington D.C. i enviat a Louisiana a treballar com a esclau durant dotze anys. Després del seu captiveri va escriure un llibre en què explicava les dures experiències viscudes.

El director britànic Steve McQueen ha creat una obra brillant, corprenedora, brutal, violenta, on no hi ha falta cap element característic d'aquell sud profund, calorós i humit: els camps de cotó i de canya de sucre, el riu gran, el so de les cigales, les mansions dels terratinents enmig dels boscos, les cabanes dels esclaus negres, la presència d'alguns indis, la roba de mitjan segle XIX... Ben bé tal com ho havíem vist i llegit a Tom Sawyer o a La cabaña del tío Tom.

És una pel·lícula amb un regust clàssic, per als qui estimem la Història. Té la il·luminació perfecta, la música justa, un muntatge encertat i sobretot la magnífica expressivitat de les seves imatges. Interpretacions convincents, excepte la de Brad Pitt (un dels productors del film) fent de blanc salvador amb pinta de granjer amish.

Tot plegat és una fuetada a la consciència col·lectiva que m'ha fet pensar en els responsables de l'esclavització de milions d'éssers humans (comerciants europeus, caps de tribus africanes, propietaris del sud dels EE.UU.).  

FITXA DEL FILM:

Títol original: Twelve years a slave

Any: 2013

Durada: 133 minuts

Direcció: Steve McQueen

Guió: John Ridley

Música: Hans Zimmer

Fotografia: Sean Bobbitt

Muntatge: Joe Walker

Intèrprets: Chiwetel Ejiofor, Michael Fassbender, Benedict Cumberbatch, Paul Dano, Paul Giamatti, Lupita Nyong'o, Sarah Paulson, Brad Pitt, Alfre Woodard