Vivim un moment de tensió inaudita. Tensió entre governs, que curiosament tendeixen a fer polítiques de centredreta; però estan enfrontats perquè l'un resta immòbil i l'altre vol anar massa ràpid. Rajoy no decideix res i Puigdemont parla del dret a decidir dels catalans (No en nom meu!).
A l'institut també noto la tensió, allà entre alumnes, entre alumnes i professors. Els alumnes van carregats amb una bossa plena de conflictes, de distraccions, de mòbils, de plays, de Messis, de sexualitat incipient, de pares que no estan per ells, d'entrepans pudents, de falta d'interès, de dispersió total, d'atenció quasi inexistent.
I a més els alumnes escolten i veuen que el Govern parla de desobeir. Ara sí que l'hem cagat del tot. Només faltava que el president, sus adláteres y sus lametraserillos parlessin de la legítima desobediència. Desobeir les lleis? Això és molt greu!
Un servidor, humil professor de secundària amb grans dificultats per exercir la seva autoritat davant dels alumnes, denuncia l'actuació irresponsable del president. En comptes de complir amb les lleis establertes (Constitució, Estatut d'autonomia) i d'ajustar-se a les normes vigents, Puigdemont proposa rebentar l'Estat que ell representa a Catalunya.
No president, així no es fan les coses, ha de ser responsable, governar per a tots els catalans, pels del Sí i pels del No. I sobretot ser realista, perquè ningú li dóna suport a Europa ni a la comunitat internacional.
Aquest modest professor declara que la seva desobediència m'està perjudicant. Els meus alumnes, que carreguen amb tot allò a l'esquena i que a sobre veuen el seu pentinat anacrònic/ ridícul, estan obligats a complir unes normes bàsiques de conducta. Si veuen que vostè no compleix les normes constitucionals i que desobeeix les lleis, què cony han d'obeir les normes de l'institut o respectar l'autoritat d'un humil professor com jo?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada