Després d'un any i mig de zozobra mataronina he assolit la pau i l'alegria. He viscut quasi tres mesos de substitució a l'Escola d'adults de Premià. Potser manquen adjectius prou precisos per qualificar aquesta experiència. Segurament mai havia gaudit tant a la feina.
Tot va començar el dimarts 21 de març quan va sortir publicada l'oferta de substitut a les places de difícil cobertura. No ho vaig dubtar gaire. Tot s'ajustava als meus interessos: profe substitut de ciències socials, una escola d'adults i a prop de casa. L'única dificultat aparent era que també s'havia de donar català. Envio la sol·licitud i dos dies més tard em truca l'Andoni: jo era l'escollit. Cangeli i alegria en un primer moment. Com sempre apareixen les pors i les inseguretats.
El dia següent arribo a Premià. M'han d'explicar com va tot. L'encarregada va ser la Lurdes, la profe titular que acabava d'agafar la baixa. La primera relliscada va ser quan davant de la Lurdes i l'Andoni vaig confondre la Maria Josep (una de les profes) amb la directora (la Lola, a qui no li hem vist el pèl).
El debut va ser el dilluns 27 de març. De seguida constato que em sento bé, que estic a gust, tinc una curiosa sensació de domini de la situació -i això que la segona classe va ser amb els més xungos: GES 2 matí.- Però el dimarts 28 em toca la classe instrumental de català... Vaig optar per una classe de presentacions ("bona tarda, em dic Marc, seré el professor substitut de la Lurdes, visc a Mataró"...). Recordo que vaig seure al mig de l'aula, estava força estàtic i bastant estaquirot en general. No sé què deurien pensar de mi els pobres alumnes... Però vaja, amb el pas de les setmanes vaig trobar la manera de treure temes pràctics, de combinar part oral i part escrita. L'últim dia alguns em van agrair la meva paciència i van afirmar que havien après molt, tot i que quasi cap d'ells està alfabetitzat...
Ara seria molt llarg haver d'explicar l'experiència viscuda amb cada grup (7 en total). Si em pregunten pel millor de tots sens dubte responc que el grup de GES 1 tarda. M'emociono quan penso en la progressió de tres o quatre alumnes, perquè he vist un esforç i una dedicació enormes. Era una classe amb bàndols enfrontats (Javi, Pedro, Núria versus Dolores), amb alguns frikis notables (Robert i Saúl), però el grup desprenia bon rotllo: hi havia molta participació, fluïdesa, interès per aprendre, treballs molt ben presentats. Desitjo que el curs que ve aconsegueixin el títol de GES.
I ara venen els companys de feina: l'equip de professors. Cal destacar la paraula equip, perquè he tingut la sort de conèixer un grup de persones extraordinàries, motivades i il·lusionades. La primera va ser la Sandra, que estava substituint la Carme. Després la Sònia, substituta de la famosa Lola. Més tard vaig conèixer el Ricardo, una de les dues ànimes de l'escola junt amb l'Andoni. Tots dos tenen una gran vocació, un esperit jove i molta ALEGRIA DE VIURE. Pràcticament formen una parella còmica.
La meva substitució en principi havia d'acabar-se el divendres 7 d'abril, és a dir, just abans de la Setmana Santa, però per sort va allargar-se molt més. I després de les minivacances va arribar la substituta del Joan: la Imma. Com qualificar-la? Una ventada d'aire fresc, planera, natural, apassionada, activa, la sonada de la Catalunya central (ella mateixa s'ho diu), teatrera... La Imma ens ha captivat a tots, crec que ha aportat el plus d'energia que faltava per completar un curs magnífic. La recta final, marcada per la festa del final de curs (15 de juny), ha tingut el seu segell. Perquè aquella nit vam enlluernar tothom amb l'espectacle teatral.
Tantdebó puguem mantenir la relació entre tots nosaltres! Quan trobes un grup de gent amb qui t'avens, amb qui coincideixes tant, és una llàstima que es perdi el contacte. Sempre portaré al cor l'Escola d'adults de Premià: els seus responsables Andoni -cap d'estudis i director en funcions- i Ricardo -secretari tot terreny-; la Mercè, la secretària eficient; la Maria Josep, amb qui em vaig entendre en tot moment; el Joan, un tio molt interessant, un intel·lectual planer i proper; la Lurdes, amable, servicial i disposada a ajudar. I tota la resta, el gruix dels substituts: Albert, Sandra, Sònia, Carme i Imma.
En definitiva ha estat una experiència laboral en què m'he sentit útil, m'ha agradat ajudar als alumnes i he comprovat que la meva feina tenia sentit. Guapos i guapes: THE SHOW MUST GO ON!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada