Heus aquí la conclusió de final d'any. Si em paro un moment a pensar, veig que tot és molt absurd, confús. ¿Per què ens matem a treballar? ¿Per què tanta competitivitat? ¿Per què hi ha sempre treballadores insatisfetes i respondonas? ¿Per què ens posem malalts? ¿Per què serveixen les eleccions? ¿Per què hi ha fam al món? ¿Per què permetem que hi hagin guerres?
No entenc quasi res del que passa. Només tinc clar que hi ha tres o quatre necessitats bàsiques, irrenunciables: menjar, beure, descansar i sobretot estimar. Inclús hi afegiria una cinquena necessitat: divertir-se.
Perquè, ¿quin sentit té l'existència humana si no la gaudim? Gaudint de les nostres aficions, disfrutant dels plaers, divertint-nos amb la gent que estimem. Si nosaltres volem, en aquesta vall de llàgrimes també hi poden haver somriures, alegries i moltes satisfaccions. Per tant, crec que l'única obligació que tenim a la vida és DIVERTIR-NOS.
"El més estúpid que té la vida és la tendència permanent a oblidar la nostra pròpia nul·litat, la nostra indescriptible, intrínseca, ximpleria." (Josep Pla)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada