Hi havia una vegada un president convertit en tabú. Encara no se sap si se'n parlava poc d'ell per culpa del fàstic, de la por o de la vergonya que produïa entre els seus conciutadans. La veritat era que va esdevenir un cas insòlit, perquè tothom sabia que hi era però era com si no hi fos.
Aquest president ja va començar de mala manera. Resulta que se li van descobrir certs comentaris desafortunats (per dir-ho suaument) envers els seus compatriotes peninsulars. Aquell fet, sumat a d'altres extravagàncies de primera hora, van fer que arrossegués una merescuda fama d'inepte i poc apropiat per al càrrec.
El president governava descaradament només per als de la seva corda política, que tot i ser-ne molts, eren menys de la meitat d'aquella bonica terra mediterrània. L'estrafolari president lluïa un penjoll desproporcionat a la seva americana, cosa que demostrava constantment de quina part estava.
Abans us deia que per a la majoria produïa fàstic, por i vergonya. Fàstic pel seu aspecte poc agraciat, ginyolesc, d'intel·lectual tronat, lletraferit i home de poc recorregut vital. Por perquè la majoria administrada per aquell inapropiat personatge temien que aquell ric territori podia acabar intervingut definitavament. Vergonya perquè ni tan sols els seus el reivindicaven públicament com a home a qui confiar els designis d'aquella patria chica.
En síntesi: les seves dèries identitàries topaven amb la realitat d'un món cada vegada més globalitzat i divers. I el president tabú va tancar el cercle de l'Ubú president (també esdevingut un altre tabú), que havia iniciat un procés deconstructiu de conseqüències imprevisibles molts anys abans.
Sí, realment estem davant d'un fanàtic perillós. Cal acabar amb la tirania separatista!
ResponElimina